5. A. Gasconismes

De Wikigram
Aller à la navigation Aller à la recherche

En gascon, il existe, comme en français, diverses locutions verbales composées d'un verbe et d'un pronom personnel. En outre, le verbe HAR s'emploie davantage que son correspondant français "faire", comme le rappelait Palay dans son dictionnaire.


avec ANAR

anà'n: "aller" (sans précision de lieu), "marcher", "avancer"

Que n’anava davant. (Sabalot)

Que’n va suus vint e sheis. (Palay)

Lo temps que'n va. (Lapassade)


anar-se'n: "s'en aller", comme en français mais a aussi d'autres sens:

  • s'emploie pour anà'n dans certains parlers:

Que me n’anavi per on volè. (Casebonne)

Lo chivau se n’anava mèi doçament. (Manciet)

  • "se fier":

Ne se’n cau pas anar ad aquò. (L1)

Ne se'n cau pas anar aus dehòras. (L1): "Il ne faut pas se fier aux apparences."

  • "passer" (à un autre sujet, à une autre langue):

... e a plaser, non sèi pas perqué, que se n’anè taus malastres de la soa familha... (Javaloyès)

Que me'n va tau francés. (L2): "Je passe au français." (alors que jusqu'ici j'ai parlé gascon)

  • "se défaire", "se décomposer", "se désagréger":

anar-se'n a tròç (Lapassade)

  • anar-se'n temps: "être temps", "être grand temps", "être trop tard"

Amiga, que se’n va temps, lo blat qu’ei madur; anem segar. (Casebonne)


— En outre, anar suivi de l'infinitif sert, comme en français, à former le futur immédiat:

— Vos, Madelèna, que vse’n prègui, datz-me l’explic de tot açò. — Que t’ac vau díser, mes hem tot doç per’mor deus chins qui dromen... (Casebonne)


Anar suivi de l'infinitif sert aussi, dans certains parlers, à former un équivalent du prétérit:

Atau donc, estadit que me vau véder, de l’auta part d’un tuc, ua lutz longa qui banhava la nueit. (Manciet)


Anar a également le sens de "perdre", "fuir", "déborder", en parlant d'un liquide ou d'un gaz:

Se dèishas la lèit suu huec que se'n va anar. (Darrigrand)


Anar a également le sens de "marcher", "fonctionner"; dans ce cas, aux temps composés, il prend l'auxiliaire aver

Un bearnés que la demandà : "Quin te n’a donc anat? (Lalanne): "... comment ça a marché pour toi ?"

On emploie har anar dans divers sens: "bouger, remuer", "diriger, gérer", "exploiter", "se bouger, se remuer, se donner de la peine"

Jan que hè anar los dits, qu’òrp e que barra los punhs. (Al-Cartéro)

Que volè sajar de har anar lo lòc e de miar las tèrras dinc a l’auta Sent Martin. (Manciet)

Per Auloron, que’s hè anar, e com cau, tà demiar de man de mèste l’ahoalh musicaire e cantaire nomentat Lo Felibre d’Auloron. (Laborde)

Que ns’èm avuts de har anar, aqueste estiu. (Casebonne)


avec AVER

Aver peut s'employer au lieu d'estar, en faisant du sujet d'estar un COD d'aver, notamment avec ací qu'ei, aquiu qu'ei:

Que l'as a la crampa. (Palay)

Petita causa que t’arregòla. Aquiu que l’as. (Lalanne)

Aver-s'ac dab: "avoir affaire à", "s'en prendre à"

Dab qui t'ac as tà cridar tan hòrt? (Bouzet)

Que s'ac avón dab de mei hòrts. (Bouzet)

Aver-se-n'ac de: "vaincre, triompher de, à Luchon

Qu’è donc hèit arribar Ercula en çò de Bebrix quan ja se n’ac avié 'vut de Gerion. (Sarrieu)


avec DAR

dà's (a / de): "se donner", "s'adonner", "prendre"...

dà's au vin: "s'adonner à la boisson" (Palay)

Las lengas que se'n dan de batalar. (Palay): "Les langues se livrent à la conversation"

Tostemps hòrt de tribalh e chic de reviengut, jamei un moment tà aletar, ni eth parat de dà’s un dia... (Sègues): "prendre un jour de congé"

dà's ua segotida: "tirer un coup"


dar-se'n a plusieurs sens:

  • dar-se'n (a / tà): "se rendre à"

Bèth dia, sense har nat adiussiatz au parion qui vivè dens la cabana, que me’n davi a Ayacucho. (Camélat)

  • dar-se'n (de / per): "s'en faire, se faire du souci, se faire du mauvais sang"

Eths, praubòts, que se’n davan de la mea « santat mentau. (Javaloyès)

Que vse'n datz per tan chic de causa? (Bouzet)

  • dar-se-n'i (a / de): "arriver à, "réussir à"

La Reviscolada (...) non se n'i dava a pèhremar qu’a malaisa. (Camélat)